La pedra de Basset


Fa uns mesos, la meua sogra em va explicar que de menuda havia sentit parlar d' una gran pedra situada a la plaça del poble al voltant de la qual es solien reunir els hòmens després de la faena o quan l'oratge no els permetia treballar el camp. La pedra era centre de reunió i alhora servia de piló per a picar espart. Recordeu la dita: "Quan el Benicadell fa capell, pica espart i fes cordell".

També em va explicar una història molt bonica i educativa, sobretot en els temps que corren: Un vell que duien a l'asil, va demanar al seu fill que el deixara seure una estona en la pedra abans d'acomiadar-se'n per sempre més. El fill hi va accedir i el vell aprofità per explicar-li que anys arrere, quan ell era jove, el seu pare també li havia demanat de descansar-hi una estona abans d'abandonar definitivament la seua terra. Aquelles paraules van fer reflexionar el fill, el qual decidí tornar a casa amb son pare i no portar-lo mai de la vida a cap hospici.

La meua sogra sempre m'explica històries boniques que per si mateixes ja mereixerien un monument. Algunes les he aprofitades en les meues novel·les. Però aquesta història de la pedra tenia una coseta més, un ingredient afegit; el nom: la pedra de Basset. Qui em podia dir si allò no tenia cap relació amb el nostre general Basset? Ningú, és clar. Però tampoc no em feia falta. La relació hi era des del mateix moment en què jo l'havia imaginada. De manera que vaig proposar a l'Ajuntament fer una nova pedra de Basset: aprofitar el moment, l'anècdota, les històries i la voluntat per a fer dues coses que per a mi van molt lligades: retre homenatge als nostres avantpassats amb una referència a la seua faena quotidiana de picar espart, i recordar la batalla d'Almansa en el seu 300 aniversari.

I hem fet una nova pedra de Basset. Hi hem fet gravar en una de les seues cares la massa i el piló de picar espart i en l'altra una llegenda que diu: 25 d'abril 1707-2007 300 anys de renadiu. Hem triat aquesta paraula: renadiu, perquè ens ha paregut la que defineix més bé la història de la nostra llengua i la nostra cultura en aquests darreres 300 anys. Recorde quan me la va ensenyar mon pare: "mira, el favar ens ha eixit de renadiu". No l'havia sembrat, però n'hi havia hagut prou amb les llavors de l'any passat. Així ha anat renaixent el favar de la nostra cultura, sense que ningú no el sembrara ni el regara ni li llevara les brosses ni en tinguera cura, per la seua pròpia força natural i espontània.

Com que tot açò se situa a Otos, "el poble dels rellotges de sol", hem volgut que la pedra de Basset siga també un calendari. El dia 25 d'abril, una ombra sinistra cobrirà les quatre barres de la nostra bandera al llarg de tot el dia. Després, a poc a poc, el sol tornarà a il·luminar les quatre barres fins que l'any vinent hi tornaran les ombres.


Joan Olivares